1800-1922

     ELS INICIS DE LA EVOLUCIÓ MOBIL   

      Comencen en el 1800, per començar en un lloc, podria ser qualsevol altre, pero es aquest segle on comença el canvi de la societat, no fa massa temps a, França, la revolució ha cambiat el pais de d'alt a baix, i Napoleó, porta d'una manera o altre aquest canvis per Europa i al nostre pais.

        L'invasió francesa, a la nostra ciutat, la culturitza, la modernitza, i també la divideix en afrancesats, i contraris. Espanya es mourà entre Constitucionalistes i Monarquics, entre Isabelins i Carlistes, absolutistes i lliberals, i molts altres noms, que son persones obertes als canvis i conservadors fins la medulà. Amb tot Barcelona, es mou, avança, es bombardejada un cop i un altre, fins arribar un moment que ja no cap dins de les muralles i ha de fer el gran canvi, i expandir-se per L'Eixample.

       En aquest segle passem de la galleda i utils de mà, a les bombes manuals de tota la vida, les trobem a les industries i fins i tot a les Casernes o Magatzens del Consistori. De les bombes manuals portades directament pels Bombers, passarem a portar-les en carretes, de les carretes, als carruatges, veiem també com de les galledes i escales de mà, a finals de segle tenim carruatges per portar els utils i els Bombers, carruatges amb bombes de gran rendiment, escales extensibles de relativa gran alçada.

       El segle XIX, ha estat el canvi de no tenir practicament res a tenir un Cos de Bombers, amb estructura, amb dotació personal i medis tecnologicament eficients. Durant aquest segle han arribat els "Vapor" a on es treballa el coto amb l'ajut energetic del carbó, el gas fet amb hulla anglesa per iluminar els carrers i cases, arriba l'electricitat que lentament sustituira altres fonts energetiques; tot aixó incrementarà el nombre d'incendis, i es el motiu d'organització de les Societats Mutues d'Assegurances i de la modernització dels elements antiincendi en els "Vapors". Per un altre lloc Barcelona trenca les muralles iniciant l'Eixample i anexió d'altres pobles veïns, i millora les comunicacions al inaugurar linies ferroviaries i de transport.

       Finalment un cop superades o congelades, les desavinencies socials, arriba el que es coneix con "La Restauració" i el naixement d'una clase altament burgesa que culminarà amb L'Exposició Universal de Barcelona del 1888 i posteriorment el Modernisme. El Cos de Bombers de Barcelona, aprofita aquest ultims esdeveniments per estar al la ultima com les grans ciutats del continent.

       

        Breument, comentarem les mencions que tenim de les eines contraincendis anteriors al segle XIX,  la primera cita es el 1716 de les maquines manuals, (bombas d'impulsió d'aigua, sense saber quin tipus), també es menciona l'any 1734, la compra de xeringes (petites bombas d'impulsió i us manual per una sola persona, o altre model mes gran). Es durant l'any 1753 que el Consistori decideix la construcció d'una gran maquina a semblança d'altres ciutats europees, s'encarrega al cerraller Eudaldo Deop la construcció d'aquesta maquina (basicament es tracta d'una bomba d'impulsió amb una cubeta que s'omplira amb galledes d'aigua, intervenen en la construció : cerrallers fusters i fonedors), mes endavant hi ha diverses mencions a reparacions d'aquesta maquina, la qual com a minim es reparada encara el 1799; sembla ser que aquesta maquina era tant aparatosa que necesitava fins a 28 homes, la seva poca practicitat i continues averies deu ser el motiu de la construcció de 24 bombas de mà (posiblement xeringes de mà) l'any 1790 i la construcció de 6 bombes l'any 1797, molt mes lleugeres, semblants a la que es conserva al Cos de Bombers de Barcelona.

Divers tipus de material, semblant al utilitzat probablement a Barcelona anterior al segle XIX

     Sabent que durant el segle XVIII, el funcionament contraincendis es realitza a traves del toc de foc a la parroquia mes propera amb obligació d'anar el gremi de paletes i fusters de la mateixa parroquia, en cas de ser necesari es demana ajut a la resta de parroquies de la ciutat, en molts casos es necesari l'ajut dels militars. El material es guarda en dependencies del Consistori i son el Gremi de "Cuberos" els encarregats del seu transport, amb el temps s'anomenaran persones concretes. Es durant l'invasió de Napoleó que es crea un destacament de bombers dotats de carruatge i estris necesaris, serà el 1833, que el Consistori fa un primer reglament a fi de posar ordre en els  diferents  destacaments de bombers d'empreses o Cias d'assegurances, entre elles la Societat Mutua d'Assegurances, que al ser tutelada per l'Ajuntament de Barcelona el 1851, esdevindrà el Cos de Bombers amb el decret publicat pel Gobierno Civil de Barcelona el 1865.

       El primer responsable dels Bombers de Barcelona, es pot considerar durant la primera mitad de segle com el General Daudet, el 1847 pren el timó l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, que a mes de ser el guanyador del concurs fet per L'Eixample, ens deixà el mercat de Sant Antoni, i l'organització i modernització del Cos de Bombers, de fet les primeres imatges i vehicles que veurem son de la seu temps, a Rovira i Trias el sustituirà el també arquitecte Pedro Falques el 1889.
        A continuació detallarem un material del que hi ha constancia, pero sense cap imatge posible:
1807.- 1 Maquina hidraulica gran (la Deop), 2 maquines mes lleugeres (de les 6 de 1797, sols es van fer 2), i altres bombes de mà sense especificar numero, es comenta que els diposits de les maquines al ser ara de coure, no tenen perdues com anteriorment al ser de fusta
1817.-  Consta la reparació de les maquines existents
1827.- De nou es parla de forrar amb zenc les cubetes de fusta i s'aprova la construcció d'una nova maquina
1830.- La Real Junta del Principado compra 3 bombes contraincendis de fabricació belga i es dipositan a La Real Casa de la Lonja, estan a disposició del Consistori de Barcelona
1835.- A disposició de les diferents Milicies i Cias de Zapadores, L'Ajuntament te,4 bombes manuals i 2 carretons per transport, 6 xeringes manuals, 30 cubetos, 2 portadoras i altres eines necesaries



1839.- La Junta de la nova Sociedad de Seguros Mutuos, compra i deixa a la Casa dels Comuns el seguent material : 3 bombes construides a Paris, una escala "Italiana", 1 balsa portatil d'aigua, 1 manta de salvament, 1 tratge per penetració an atmosferes de fums
1845.- 2 Bombes impelents, i venda de 4 bombes en mal estat
1849.- Constancia de la venda de 4 bombes en mal estat
1861.- Primers estudis de posible compra de material modern a la Casa Preston-Vilches i Cia de Londres, i d'un model de bombes manual marca Delpech, sense aprovació definitiva
1865.- 5 Bombes impelents, 1 aspirant i 5 carretones tinaja (d'aquests posiblement tenim imatge )
1875 i 1879 1 Bomba Cleambart de Paris i un altre bomba igual

 Les seguents imatges ens mostren material existent avui dia dels material d'aquest periode : una bomba aspirant-impelent que es data de mitjans segle XIX, que de moment no puc dir res, es una tipica bomba que trobaren ja desde el segle XVII en altres ciutats del continent

          Aquest model duia 1 manega d'aspiració i 5 manegues de cuir amb els estris necesaris, veiem que necesitava un canal, una bassa o un diposit portatil per subministrar l'aigua. Per aixó es van fer els "carretones-tinaja" 

         Amb aquest vehicle, mes els cubells de cuir que sempre duien els Bombers, es feia una cadena de mans per mantenir la "tinaja" plena. 

       Bombes manuals com aquesta en trobem igualment en molts Serveis de Bombers, practicament identiques, en el nostre cas sembla ser es va fabricar a la M. T. M. de Barcelona. De totes maneres l'aigua seguia sent un problema, i un carro cisterna era la solució, per tant es van fer servir els de rec dels carrers, i en el llibre Tratado de Extincion de Incendios del Cap de Bombers Antoni Rovira i Trias apareix un tipic carro, adaptat a les necesitats dels Bombers, el que de moment no podem saber si va existir o va ser sols un projecte del Cap de Bombers Rovira i Trias, si podem assegurar perque estan citats en el material de les casernes a final segle XIX, els carricubes per portar aigua 

        Entre el material vist anteriorment i el seguent, consta la compra de les bombes manuals Cleambart de Paris, de les quals no hi ha imatges. Si en trobat l'imatge d'una bomba d'esgotament, que segons la placa que es veu al lateral diu textualment "Talleres-Cuerpo de Bomberos-Barcelona", la fotografia es del 1894.

       Ja arribats a l'ultim quart de segle, es produeix el primer canvi real : l'introducció de les bombes a vapor, en carruatges tirats per cavalls, es el 1877 que es compra la primera una Merryweather, serà la B.V.1

     

      Seguidament el 1878, es compra la segona B.V.2, un altre Merryweather. Els anglesos van ser dels primers a desenvolupar tota la industria del vapor i poder eren la referencia del moment. De bombes a vapor com aquesta en trobem per tot el mon. Es un vehicle eminenment practic i disenyat per al seu ús com vehicle de Bombers, un carruatge amb capacitat de transport de material, de bombers i la bomba de vapor (sols els mancava portar aigua). La Merryweather es va especialitzar en tots tipus de bombes de vapor per industria, bombers, transport maritim entre altres en la seva evolució va fabricar camions de bombers fins a mitjans segle XX. (si observem les fotografies veurem que les dues Merryweather son models diferents)

        En el mateix 1878, es va renovar els carros de transport amb la compra de 2 "armones con carritorno"

     El armó es un carro d'un eix dissenyat especificament pel transport d'un canyó, va ser un vehicle utilitzat amb frecuencia als Bombers de Barcelona. 

     El carritorno, com podem veure era un eix de rodes dissenyat per portar i recollir les manegues, també podia afegir-se un calaix per a dur utils. Per les imatges comprovem que hi va haver de diferents models.

      Durant el 1879, es va fer la compra a Milà, d'una escala de 20 m tirada per cavalls, no era la primera escala del Bombers de Barcelona, però si la primera gran escala i la primera de la que tenim imatges (el 1839, en el llibre del SotsCap Sabadell, ja es comenta l'us d'una escala italiana)

       Es tracta d'una escala de Paolo Porta, el qual fabricava escales de diversos tipus, de les quals trobarem es van fabricar fins a mitjans segle XX, i en resten varies als Museus de Bombers Italians.

ARRIBA L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888

         El bon rendiment de les bombes a vapor va fer que el Cap Rovira i Trias, treballes la compra de dues bombes a vapor  mes, a fi de disposar al menys una en cada caserna, van arribar el 1889 ja al final del seu mandat.

        Les bombes a vapor B.V.3 i la B.V.4 es van comprar a la casa Ludvigsvberg de Suecia, eren bombes de gran capacitat i qualitat dissenyades per l'enginyer Erriccson despres de treballar i desenvolupar les Merryweather a Anglaterra i els EEUU.

         Una d'aquestes bombes a vapor, te la curiositat de ser el furgo funebre en l'enterrament del Cap de Bombers Antoni Rovira i Trias, en la imatge tenim al Cap Pere Falques i els seus directius, satisfets amb la bomba Ludvigsberg

         El seu succesor, el també arquitecte municipal Pedro Falques, va seguir dotant al Cos de Bombers del material necesari, en una visita als Bombers de Paris, es va decidir la compra de 3 hipofurgons el 1892, necesaris per al transport de material i bombers.

       Amb els hipofurgons, les bombes a vapor i les diferents escales (no tenim imatges de totes), es va conjuntar el que podrien definir com a "sortida de foc" primera del model que avui dia encara es fa servir.

       El 1896, es compra un altre bomba a vapor la B.V.5, serà una Merryweather model Valiant, una bomba a vapor lleugera, desmuntable del carro i que es podia usar com a bomba o maquina amb un volant al que es pot acoblar la corretga de transmisió

     A principis de segle XX, hi ha constancia de l'adquisició de dues escales de 20 i 15 m a l'empresa alemanya Justus Christian Braun el 1903 (empresa que serà adquirida mes endavant per Magirus), igualment en algun lloc es comenta la compra d'escales a la Barcelonesa Servitja durant aquest periode, sols he trobat imatges d'una escala a cavalls i les de la demostració feta al llac del Parc de la Ciutadella, a on com podem veure hi ha fins a 4 escales de 15 a 20 m desplegades, i que en article de La Vanguardia, es comenten 3 escales alemanes i una italiana. (l'imatge per semblança amb els catalegs sembla ser una Justus Christian Braun)

      El 1904, es van comprar 3 bombes a vapor alemanes de la casa Flader, eren bombes relativament lleugeres, a mig cami entre la Merryweather Valiant i les Merryweather.

       A continuació, en el 1905, es compren varies carretes de transport de persones ferides "camilles" a la casa anglesa Triumph, i un carritorno a la sueca Ludvigsberg.

 Amb tot aquest material, es va fer una exhibició al Parc de la Ciutadella, com podem veure en el'article de La Vanguardia, i si ens fixem bé, veurem que Bombers de Barcelona disposaba de mes d'una escala d'alçada 

   Al final de l'article apareix una referencia al Sr Biosca, fabricant d'apareils extintors entre altres utils i posiblement el fabricant del tricicle de transport de bombers i manegues, del que no tenim referencies tret de la imatge.

     De moment podem situar aquest vehicle a principis de segle XX, junt amb altres petits vehicles que servien per portar el sistema de respiració dins d'ambients de fum o per il·luminar

A l'esquerra il·luminació amb carbur, i a la dreta apareil de respiració en espais de fum.

          Amb tots aquest vehicles-utils els Bombers de Barcelona passen del segle XIX al XX, en el que l'arribada de l'automoció donarà un nou impuls. El sistema de cavalleries es va donar de baixa el 1922

el Cos de Bombers de Barcelona, va passar dels cavalls a l'automobil, sense el pas de vehicles electrics o de vapor com ho van fer d'altres ciutats.